DOTZE RIFACUS: UN PER CADA MES DE S’ANY

Tarda de cosir, brodar i compartir unes hores d’alegria amb na Maria de Sa Roca.

“Que no es deixi perdre lo d’aquí”

Sant Antoni, disset de juny de 2017

“Sa meua mare deia que, de rifacus, l’havíem de portar un per cada mes de s’any, dotze”. Així de clar ho té na Maria Prats Ramon, Maria de Sa Roca, quan se li pregunta com ha de fer una bona pagesa per lluir bé.

Na Maria ens mostra orgullosa es rifacus que ha fet darrerament: un groc, un verd, un blau turquesa o un blanc brodat amb vermell que és tot un espectacle per a la vista.

1

Per aprendre a brodar recorda com amb uns 10 anys anava a casa de na Pepa Musson i s’emociona quan repassa tot allò que va aprendre de sa seua mare, que també feia rifacus i vestits per encàrrec. “En no ser mantonets, feia de tot sa meua mare. Amb 17 anys li vaig dir que volia aprendre a cosir. Brodar no m’agradava mica”.

També recorda ‘Ca ses monges’ o trinitàries que li varen ensenyar com es feien alguns punts.

Ara, tota una vida després, na Maria fa el mateix al local social de Can Bonet, on cada dissabte, principalment en hivern, es troben dones de tota edat per cosir, brodar i compartir unes hores d’alegria.

“Tenc una néta que ballava i com havia fet molts de rifacus per ella, he seguit. Jo li dic que si no torna a ballar, els vendré, però ella em diu que no”, explica. Na Maria diu que per fer una d’aquestes peces es fan servir uns 5 metres de tela i “bastantes ganes, encara que es pot tardar més o menys, depenent des temps que hi posem”.

Entre altres coses recorda es disgust que va tenir quan, de ben petita, varen vestir a una amiga seua de pagesa i a ella no. “Quina enrabiada vaig agafar i els hi vaig dir de tot. Em pareixia que anava ridícula vent ses altres boixes de pagesa i jo de curt”.

“Jo mai havia anat vestida de pagesa. Sa meua mare sí i vaig començar a fer rifacus quan sa meua néta va començar a ballar amb quatre anys. A jo m’havia agradat molt sempre”, explica mentre segueix cosint.

Passat es temps, va començar a col·laborar amb sa Colla de Can Bonet fent cursos i roba per altres balladores. “Sa mamà deia que per disfressats, Carnaval”, referint-se a com una al·lota s’ha de col·locar cada peça des vestit de pagesa. “Ella no podia veure un gipó que caigui dalt sa ma. No ho podia sofrir i sa meua filla és igual i guarda es rifacus tal i com es duien antigament. Per baix es posaven com una camia i es primer rifacu n’era un vermell o de ‘velleta’, com es deia antigament. Era de llaneta perquè no n’hi havia de cotó”.

“Sa gent jove és mal sofrida i no volen portar butifarra. En quant a s’ordre des colors, no n’hi ha cap en particular. Si son blancs, que tenguin un blanc polit”.

Es rifacu més especial per na Maria és una peça de sa seua mare que pot tenir un centenar d’anys. També guarda un mantonet de sa regüela. “Amb es rifacus, d’un poble a altra, no es veien diferències. Sí en sa manera de vestir i es coneixia es poble d’on venia s’al·lota per això. A llocs duien es mantons més curts. Sa mamà sempre deia que s’havia d’anar perfecte i teníem vesines que venien a casa i així ella els hi col·locava tot”.

r

Ara riu quan explica que, quan veu ballar pagès, sap perfectament quina al·lota va ben vestida i quina no. “Encara que no ho digui, ho conec”.

Recorda ses festes de pou que es feien a Sant Antoni i com també només s’ha vestit una volta, “quan sa mamà treballava per uns estrangers i li varen demanar que em vestís. Tenia 14 anys i em va vestir amb sa seua roba, però ells volien prendes. Ens varen deixar ses prendes i ara ses boixes, quan veuen sa foto, em demanen on tenc tot allò,  però ho tenen altres”, riu.

Na Maria diu que qualsevol pot fer i brodar un rifacu. “Coneixia a un home que brodava. Va brodar tots es llençols de quan es va casar”.

“Que no es deixi perdre lo d’aquí”. Així de clar ho té aquesta dona simpàtica i parladora, a més d’una gran apassionada per ‘lo nostro’.

 

Entrevista: Sonia Ribas

Fotos rifacus: © Maria Prats Ramon (Maria de Sa Roca)

El nostres mes sincer agraïment a na Maria, de part de sa Colla de Can Bonet

 

Rifacus brodats per na Maria:

Dibuix-d'una-colla-de-Santa-Eulària doc20170620130912_003 doc20170620130912_005 doc20170620130912_006 doc20170620130912_007 doc20170620130912_008 doc20170620130912_009 doc20170620130912_010 doc20170620130912_011 doc20170620130912_013 doc20170620130912_014 doc20170620130912_015

Recent Posts

Leave a Comment