Caramelles de Pasqua

Les caramelles son cançons que es canten a missa la nit de Nadal (nit de matines) i la vespra del diumenge de Resurrecció. Son una cançó redoblada, un tipus de cançó molt típica en l’àmbit rural eivissenc que normalment no tracta de temes religiosos, però a les Caramelles de Nadal i Caramelles de Pasqua explica el misteri del naixement o de la mort de Crist durant la missa. Els que ho canten són els caramellers, tradicionalment autoritats o homes notables de la parròquia, però actualment són membres de les colles de Ball Pagès. Les caramelles van acompanyades dels instruments tradicionals del camp eivissenc: la flaüta, les castanyoles, l’espasí i el tambor.

Aquest any 2017 es cantaran les caramelles de Pasqua a sis parròquies de l’Illa d’Eivissa, amb aquests dies i horaris:

Diumenge dia 16, diumenge de Pasqua

  • Puig den Valls, a les 11.00 h, pels Xacoters de sa Torre de Puig den Valls.

  • Jesús, a les 12.00 h, per l’esquadra de caramelles de la Mare de Déu. (* Foto adjunta)

  • Sant Jordi, a les 19.00 h, pels Xacoters de sa Torre de Puig den Valls.

Diumenge dia 23

  • Sant Miquel, a les 10.30 h, pels Xacoters de sa Torre de Puig den Valls.

  • El Roser, a les 20.00 h, pels Xacoters de sa Torre de Puig den Valls.

Dissabte dia 29

  • Sant Agustí, a les 20.00 h, pels Xacoters de sa Torre de Puig den Valls.

157

Les Caramelles de Pasqua estan protegides com a bé d’interès cultural amb la tipologia de bé immaterial (BOIB número 187, de 15 de desembre de 2011)

esglesia2

Les caramelles

Les caramelles són segurament l’expressió més antiga del cançoner pitiús. Aquest cançoner presenta dues maneres diferenciades de cantar: el glosat i el redoblat (d’aquesta última manera formen part les caramelles). La cançó redoblada és un recitat amb acompanyament musical, encara que amb un àmbit sonor estret, d’unes tres o quatre notes. Comença el cant per la nota més aguda i baixa esglaonadament fins a la més greu. Al final de cada frase musical, que comprèn dos versos es fa un redoblat, que es un tipus de cant molt arcaic, possiblement d’origen magrebí, introduït pels àrabs. La cançó redoblada té la seua màxima expressió en les caramelles. Les caramelles estan interpretades per l’esquadra de caramellers: el sonador amb el tambor i la flaüta i els dos cantadors, un amb les castanyoles i l’altre amb l’espasí. I encara que temàticament es corresponen a les caramelles o goigs catalans, musicalment no hi tenen res a veure, ja que el redoblat és anterior a l’arribada dels catalans. La paraula caramelles a Catalunya ha derivat cap a costums més profans i lúdics, a Eivissa sempre s’ha referit al cant religiós de la Missa de matines i de celebració del Diumenge de Pasqua

Les caramelles de Pasqua estan dedicades a la mort i resurrecció de Crist. Presenten una organització semblant a les caramelles de Nadal, en la seua distribució en cobles entre les quals es produeix la repetició d’un coblejoll. Aquestes caramelles consten de 14 cobles, però no presenten les mateixes transformacions pel pas del temps que les de Nadal.

Segons les noticies que ens han arribat gràcies a diferents textos dels segles XIX i XX, (Gaston Vuiller i Isidor Macabich, entre d’altres), sembla que no hi havia tanta tradició de cantar caramelles de Pasqua com de Nadal. Segons alguns investigadors (1) les recerques portades a terme en aquest camp ens poden fer arribar a la idea de que, al llarg del segle XX, les caramelles de Pasqua s’interpreten per ben poques esquadres.

L’any 1930 Isidor Macabich publicà al Diario de Ibiza unes lletres de caramelles de Pasqua les quals, segons explica, provenen de la gent dels pobles d’Eivissa, però al mateix temps es lamenta per la manca d’ús d’aquestos cants, i diu, textualment:

Las que publico aquí son, sin duda, dentro de su género, expresión y relativa modernidad, lo mejor que conozco de nuestra poesía campesina, debida siempre, como es sabido, a gente iletrada. Las reproduzco marcando adrede la fonética dialectal. Y deseando que la costumbre de cantarlas resurja y se generalice más y más de cada día en todos los pueblos de la isla (2)

El mateix Macabich, en la seua Historia de Ibiza, al volum IV comença parlant de les caramelles de Nadal, i només fa una breu referència a les caramelles de Pasqua, de les que diu:

Existiendo también las ‘Caramellas de Pascua’ en celebración de la otra gran fiesta de la Resurrección del Señor, cumbre, igualmente, de la liturgia católica. Como las de Navidad, tienen las de Pascua bellas composiciones, debidas también por completo a la musa popular; pero sin acompañamiento especial ni ‘escuadras de caramellers’, y sin el relieve y tipismo, en todos sentidos, de las caramellas de navidad (3).

Aquest testimoni sembla deixar clar que les caramelles de Pasqua no tenen el mateix recorregut que les de Nadal. Això influeix molt en el text que es conserva, sense pràcticament modificacions ni mots sense sentit.

S’han trobat quatre versions de caramelles de Pasqua. Totes tenen el mateix contingut, tan pel nombre de cobles –catorze– com pel nombre de mots de cadascuna. Si s’aprecia alguna petita diferència, en tot cas, el sentit del text no es veu interferit. Tot això fa pensar que en el moment de publicar les caramelles de Pasqua al Diario de Ibiza el 1930, el que va fer Isidor Macabich va ser fixar aquestes caramelles, de manera que les que han arribat fins avui partirien totes d’aquesta versió.

Les caramelles de Pasqua estan formades per mots o versos llargs de 7+7 síl·labes, com succeeix en la cançó i en els segons goigs que es cantaven en el cicle de les caramelles. Semblen conservar la rima amb què haurien estat creades. Es respecta la mètrica de la cançó i també es manté la mateixa rima, ja que tots els mots coincideixen en els acaballs i també en els mitjos mots, establint-se dues rimes diferents. Si ho compassem per versos curts de 7 síl·labes trobarien que la rima és a-b-a-b-.

Les caramelles s’organitzen en un cicle compost per les pròpiament anomenades caramelles, o primers gotjos fixats, seguides d’uns segons gotjos, variables, i un oferiment.

Això es el cicle complet de les caramelles, el qual s’interpreta de manera seguida. Els estudis que s’han fet sobre la manera d’interpretar les caramelles sempre s’han cenyit més a les caramelles de Nadal, per mor de la manca de testimonis per comprovar com s’interpretaven les de Pasqua i si ho feia una esquadra organitzada com s’ha detallat. Avui en dia només tenim un exemple enregistrat de caramelles de Pasqua, pertanyent a l’actual esquadra dels Xacoters de sa Torre.

Atesa la peculiaritat d’aquest bé de caràcter immaterial s’ha de tenir en compte que en la interpretació de les caramelles intervenen els diversos components:

– Esquadra de caramellers: dos cantadors, un amb l’espasí i l’altre amb les castanyoles, i el sonador amb el tambor i la flaüta. Aquesta esquadra respecta la col·locació següent: el sonador de cara a l’altar i els dos cantadors un enfront de l’altre, en forma de lletra U.

– Atès el caràcter immaterial, s’ha de contemplar la tradició oral que ha acompanyat secularment la transmissió d’aquest coneixement i costum.

– La pertinença secular a la celebració de la missa del Diumenge de Resurrecció.

Memòria històrica

Tal com assenyala Coromines (4), etimològicament la paraula caramella es refereix a una espècie de flabiol (extret ja antigament del llatí vulgar CALAMELLUS ‘canonet’, diminutiu de calamus ‘canya’). Apareix documentada per primera vegada el segle XIII.

Assenyala que modernament el mot ha passat a designar els cors populars amb ocasió de les grans festes religioses: segurament perquè eren en altre temps uns cors que cantaven acompanyant-se amb el so de flabiolers que els acompanyaven, des d’on han acabat per designar, alhora, les cançons que es canten, sigui per Nadal, (sobretot, assenyala, en el cas d’Eivissa), sigui per Setmana Santa.

Com hem vist abans, Isidor Macabich publica en 1930 al Diario de Ibiza unes lletres de Caramelles de Pasqua les quals, segons explica, provenen de la gent dels pobles d’Eivissa, com ja hem dit abans.

Las que publico aquí son, sin duda, dentro de su género, expresión y relativa modernidad, lo mejor que conozco de nuestra poesía campesina, debida siempre, como es sabido, a gente iletrada.

A un altra lloc, en la seua Historia de Ibiza, al volum IV, Macabich comença parlant de les caramelles de Nadal, i només fa una breu referència a les caramelles de Pasqua, de les que diu:

Existiendo también las ‘Caramellas de Pascua’ en celebración de la otra gran fiesta de la Resurrección del Señor, cumbre, igualmente, de la liturgia católica. Como las de Navidad, tienen las de Pascua bellas composiciones, debidas también por completo a la musa popular;

L’investigador Francesc X. Torres Peters, no veu tan clara aquesta atribució que Macabich fa de les caramelles, tant les de Nadal com les de Pasqua a la musa popular. Segons Torres Peters, sí es podria donar un origen plenament popular a alguns goigs de Nadal i de Pasqua, a la música tant de goigs com de Caramelles, però no es pot assegurar la filiació estrictament popular d’aquestes darreres. Aquest autor situaria la seua composició, remota, en eclesiàstics, homes de certa cultura, preocupats per instruir el seu poble. Segons aquest investigador, hi ha algunes característiques de caire tècnic en l’estructura de les caramelles que ho poden fer sospitar, a més d’algunes de caire formal. (5)

Amb l’assessorament del músic Manuel García Matos de l’Institut Espanyol de Musicologia del CSIC, Macabich afirma que la tradició de les caramelles, tot i no assemblar-se en la música, prové de la tradició catalana. En canvi, li sembla molt marcada la influència aràbiga de l’estil musical, especialment si ens referim a la cançó redoblada (6).

Mn. Joan Marí Cardona, en el Calendari de Festes de les Illes Balears i Pitiüses (7), en parlar del Diumenge de Pasqua, diu el següent:

‘A l’illa d’Eivissa, en algunes parròquies, es manté la tradició de les caramelles de Pasqua. Es tracta d’una llarga exposició cantada dels misteris de la mort del Senyor seguida de la gloriosa resurrecció. S’acaben amb els goigs que fan present l’alegria que se n’origina per als cristians. El cerimonial que s’hi segueix és el següent: el dia de Pasqua, a l’Ofici de la Glòria, en haver-se llegit l’evangeli, els celebrants s’asseuen. Els tres hòmens de l’esquadra de caramellers van al centra, fan reverència a l’altar i s’hi posen enfront d’aquesta manera: el tamborer, de cara a l’altar; i els dos cantadors, a dreta i esquerra de l’anterior, el primer amb les castanyoles i l’altre amb l’espasí. Les caramelles comencen amb uns espais de tots els instruments, als quals s’ajunta ben aviat la veu d’un cantador i la de tots dos quan cal. Acabat el llarg cant de les caramelles, es canten els goigs, tot seguit els caramellers tornen als seus seients del presbiteri i la celebració de la missa continua. Cada estrofa de les caramelles va precedida per aquesta tornada:

Alegrem’s tots amb l’Esglesi

I amb sa mare del Senyor,

Que·m arribat a sa Festa

De la Ressurrecció.’

S’han trobat quatre versions de caramelles de Pasqua, i són:

– Caramelles de Pasqua publicades per Isidor Macabich els dies 21 i 23 d’abril de 1930 al Diario de Ibiza.

– Caramelles de Pasqua recollides per Toni Tur Riera,’Sendic’, provinents d’un manuscrit datat del 1948, fet per antics caramellers de Santa Eulària.

– Caramelles de Pasqua recollides per Antoni Marí Torres, dictades per la seua germana Maria Marí Torres, i alhora contrastades amb Joan Costa ‘Pouàs’, carameller de Jesús.

– Caramelles de Pasqua interpretades pels Xacoters de sa Torre.

Totes tenen el mateix contingut, tant pel nombre de cobles –catorze– com pel nombre de mots de cadascuna. Si s’aprecia alguna petita diferència, en tot cas, el sentit del text no es veu interferit. Tot això fa pensar que en moment de publicar les caramelles de Pasqua al Diario de Ibiza el 1930, el que va fer Isidor Macabich va ser fixar aquestes caramelles, de manera que les que han arribat fins avui partirien totes d’aquesta versió.

Les fonts bibliogràfiques i orals consultades pels investigadors (8), referides a les caramelles en general, confirmen una tradició continuada sense gaires entrebancs fins a la Guerra Civil (tenint en compte el que s’ha mencionat sobre la menor activitat quantitativa pel que fa a les caramelles de Pasqua), que truncà aquesta i altres manifestacions del poble pitiús. Es produí una tímida recuperació a partir del final dels anys 50 i 60 del segle XX, i darrerament, gràcies a l’esforç de vells caramellers de no perdre aquesta tradició, es va anar ensenyant nous caramellers, que ara són els mestres d’una nova generació.

Els Xacoters de sa Torre, esquadra de caramellers que es dedica especialment a interpretar les caramelles de Pasqua; van enregistrat un CD publicat pel Consell Insular. Com diu la musicòloga i investigadora Cati Marí Serra en la conferencia realitzada a les IV Jornades de Cultura Popular de les Pitiüses, celebrades l’any 2004, en l’actualitat, quan pensem en la cançó redoblada o en les caramelles en particular, ens endinsem en un món de pensaments que relaciona aquestes activitats musicals amb les nostres tradicions. Aquesta música, per la seua rellevància i l’arrelament en l’imaginari popular de la nostra illa, sense cap mena de dubte forma part del nostre Patrimoni Cultural.

Bibliografia

– COROMINES, Joan. Diccionari Etimològic i complementari de la llengua catalana. Volum II. Curial Edicions Catalanes. ‘La Caixa’. Barcelona, 1986.

– JANER MANILA, Gabriel (direc.). Calendari de Festes de les illes Balears y Pitiüses. Fundació Serveis de Cultura Popular. Ed. Alta Fulla, Barcelona 1992. – MACABICH LLOBET, Isidor. Historia de Ibiza. Vol IV.

– MARÍ SERRA, Cati i ESCANDELL GUASCH, Jaume. Els generes cantats a Eivissa i Formentera. I. Estudi. Eivissa, desembre de 2005. Beca de investigació inèdita.

– TORRES PETERS, Francesc X. Música popular tradicional a l’església d’Eivissa. IV Jornades de Cultural Popular de les Pitiüses. Música i Cançó. Federació de colles de ball i cultura popular d’Eivissa i Formentera. Març 2004.

– Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, veus ‘Música popular ‘ i ‘Etnografia i cultura popular’, vol II i V.

– Xacoters de sa Torre des Puig d’en Valls: Caramelles de Pasqua. Fullet amb la lletra de les caramelles, publicat pel consell Insular d’Eivissa i Formentera.’

(1) Cati Marí Serra i Jaume Escandell Guasch en el seu Projecte de recerca etnomusicològica, citat a la bibliografia.

(2) Macabich, Isidor (1930)

(3) Macabich, Isidor (1965). Historia de Ibiza. Vol. IV. p. 211

(4) op.cit a les fonts bibliogràfiques

(5) Torres Peters, Francesc Xavier. op. cit. a les fonts bibliogràfiques.

(6)Isidor Macabich. op. cit.

(7) Calendari de Festes de les illes Balears i Pitiüses. Estudi antropològic, inventari i descripció de totes les celebracions populars, amb nombroses informacions històriques, geogràfiques i artístiques. Director: Gabriel Janer Manila. Fundació Serveis de Cultura Popular. Editorial Alta Fulla, Barcelona 1992, p. 83. Entre les persones que s’ocupen de la realització d’aquest calendari s’hi troba Mn. Joan Marí Cardona, conegut religiós i historiador eivissenc.

(8) Cati Marí Serra i Jaume Escandell Guasch, en obra citada a la bibliografia.

21-1

 

21-2

 

21a

 

23-1

 

23a

Recent Posts

Leave a Comment